Entre el 5 i 30 de setembre es du a terme l’excavació programada anual al Barranc de la Boella, que enguany arriba a la quinzena campanya consecutiva sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). En aquest temps, aquest jaciment s’ha convertit en un referent internacional per al coneixement de les primeres ocupacions humanes a Europa. Els treballs d’enguany han permès ampliar i completar el conjunt d’eines lítiques procedents d’aquest indret, a més de recuperar abundants restes de fauna, sobretot d’herbívors.

L’evidència més antiga

Continuant amb la feina realitzada en anys anteriors s’ha intervingut en dues localitzacions diferents: La Cala 1 i La Mina. En el primer cas s’ha obert una gran extensió del nivell 2 on els anys 2007 i 2018 es van trobat restes d’un mamut escorxat pels humans del plistocè inferior ara fa un milió d’anys. Aquest any s’han localitzat algunes costelles d’aquest animal, però el més significatiu és que s’ha ampliat la col·lecció d’eines de pedra abandonades pels hominins. Aquest material lític és l’evidència més antiga a Europa de la cultura acheuliana, coneguda també com la de les destrals de mà i és el testimoni de les dispersions humanes més antigues registrades fora d’Àfrica.

A la Mina en aquesta ocasió s’han excavat 300 m2, entrant al sostre del que s’anomena nivell 2, que és un estrat singular perquè, segons els sondejos fets en les campanyes anteriors, és el més ric dels registrats fins ara al Barranc de la Boella. Durant els últims dies de campanya s’han estat extraient abundants eines de pedra, fetes principalment en sílex i restes d’animals (ossos, dents i astes) acompanyades de copròlits (excrements fòssils ) de hiena molt habituals en aquest indret. 

Coincidint amb l’excavació, el dissabte 18 de setembre es va celebrar una jornada de portes obertes organitzada per l’Ajuntament de la Canonja juntament amb l’IPHES-CERCA. L’equip va poder explicar als assistents les troballes dels últims anys i el que signifiquen per a l’estudi de l’evolució humana. La jornada va tenir un gran èxit ja que es va comptar amb una afluència de més de 200 persones, malgrat el mal temps amb què es va iniciar el dia.

A la excavació d’enguany hi ha participat 45 persones procedents de diferents universitats de l’Estat espanyol com la Complutense de Madrid, la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, tot i que destaca el numero de membres de Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. 

La intervenció s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que alhora ha finançat la campanya (CLT009/18/00053) amb l'Ajuntament de la Canonja.