Història de la Canonja
La Canonja és un altre dels nuclis de població que amb motiu de la industrialització petroquímica ha sofert en les últimes dècades un gran canvi demogràfic i urbanístic. A partir del 1964 quedà annexionada al municipi de Tarragona. Aquesta decisió mai fou acceptada pels canongins, que organitzats en diferents moviments veïnals, reclamaren el retorn de la plena municipalitat al nostre poble. Des del 1982 va començar a gaudir d’una certa independència administrativa com a Entitat Local Menor, amb la concessió d’un nou terme –més petit que l’anterior i seguint els límits parroquials- per part de la Generalitat de Catalunya. El 30 d’octubre de 2010 la Canonja recupera la municipalitat i es converteix en el municipi 947 de Catalunya, després que el 15 d’abril de 2010, el Parlament de Catalunya aprovés, per unanimitat, la Llei 8/2010, que li permet la segregació de Tarragona amb una nova delimitació territorial. La Canonja recupera el seu estatus històric municipal, després de 45 anys.
El municipi canongí es constituí al llarg de la història com a resultat de la fusió de diferents termes independents: la Canonja, Masricart, i la Boella. També la colonització romana hi deixà la seva empremta, si bé sense la monumentalitat d’altres pobles veïns. De l’origen romà de Masricart en parlen abastament moltes làpides, carreus i inscripcions que s’hi han anat trobant, algunes de les quals estan adossades a la façana del seu castell medieval. Probablement es tractava d’una de les moltes vil·les romanes es-campades arreu del Camp de Tarragona. També a l’altre indret de la població i al límit amb el terme de Reus s’hi excavà el 1976, el jaciment de la vil·la romana dels Antigons, actualment soterrat per una edificació industrial.
La primera notícia documentada sobre Masricart pertany als inicis del segle XII, quan es concedí permís reial per bastir-hi un castell, feliçment restaurat aquest 1992. Foren senyors del Castell de Masricart les famílies Centelles, Llorenç, Castellví i, a partir del segle XVIII, els Llar, que el tingueren fins ben entrat el segle XX.
El nucli de la Canonja sorgí a redós d’un antic mas del capítol catedral de Tarragona emplaçat en un petit turó de 60 metres d’altitud que servia probablement com a lloc de repòs i explotació agrícola dels canon-ges de la seu. La primera referència documental és del segle XIV, i correspon a una qüestió de delmes.
Fortes foren les disputes entre les poblacions veïnes de Masricart i la Canonja al llarg dels segles arrel d’un decret del tribunal de la Rota (1678) pel qual s’establia el trasllat de la parròquia de Masricart a la Canonja a causa del descens de la població experimentat per la primera.
Font: del llibre de Francesc Roig El tarragonès (extracte)
Font: Patronat de Cultura del Castell de Masricart (Maig 2011)