Aquest fet desmunta la imatge tradicional dels hominins del Paleolític Inferior, dibuixats com a carronyaires que ocupaven un esglaó baix a la cadena tròfica. Així es constata en la primera tesi doctoral centrada en aquest jaciment, defensada recentment a l’IPHES per l’arqueòleg Antonio Pineda

Fa prop d’un milió d’anys el Barranc de la Boella, a la Canonja, era una amplia zona a l’aire lliure, en un entorn obert on els estudis paleoecològics i geològics suggereixen la presència de grans masses d’aigua i recursos d’interès per a les diferents comunitats d’animals i els hominins. En aquest entorn competitiu i de risc, com es desenvolupava la vida quotidiana dels humans?

Una tesi doctoral defensada recentment a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), la primera que se centra en el Barranc de la Boella, constata que els hominins, que estarien acostumats a conviure en entorns amb altres carnívors, eren capaços de sobreviure en contextos altament competitius, on possiblement trobaven recursos, molts i molt variats, i d’interès per a ambdós agents. Aquest fet desmunta l’estereotip presentat tradicionalment sobre els hominins del Paleolític Inferior, especialment els del Plistocè Inferior, dibuixats com a carronyaires que ocupaven un esglaó baix a la cadena tròfica.

En aquesta tesi doctoral s’evidencia un èxit d’aquests hominins en entorns d’alta competència amb altres depredadors, amb una tendència a estar més presents en entorns altament competitius. “Això se suma a altres estudis que han defensat un rol important dels hominins a la cadena tròfica des dels seus orígens i dóna visibilitat a la seva capacitat de sobreviure en entorns d’alts riscos”, explica Antonio Pineda, autor de la tesi doctoral, efectuada sota la direcció de Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES.

A aquestes conclusions s’ha arribat gràcies a una anàlisi zooarqueològic (fòssils de fauna) i tafonòmica (com es forma un jaciment) de les restes faunístiques de tres conjunts del Paleolític Inferior de la Península Ibérica: la Mina i el Forn, al Barranc de la Boella, i Torralba (Soria), aquest últim datat en 200.000 anys i de característiques paisatgístiques similars al de la Canonja. S’han estudiat els perfils anatòmics esquelètics dels animals ja que, a partir de diverses recerques actuals se sap que els diferents nivells de competència entre depredadors deixen empremta en els elements ossis que sobreviuen al consum del carnívors. A partir d’aquí es pot inferir com eren aquest entorns als conjunts del Barranc de la Boella i Torralba. “Els hominins no habitaven aquest espais, però sí que aquests emplaçaments representaven punts propers als seus habitats, llocs per on es movien en la recerca de recursos (càrnics, vegetals, matèria primera per a la fabricació d’eines...)”, assegura Antonio Pineda.

L’excavació al Barranc de la Boella compta amb el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de la Canonja, així com del Departament de Cultura de la Generalitat. A més, forma part del projecte de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat pel departament esmentat.