L'excavació que s’ha efectuat al Barranc de la Boella durant el mes de maig, a la Canonja, ha posat al descobert un conjunt de més de 50 eines de sílex d’un valor excepcional per la seva antiguitat, que se situaria entre fa 800.000 i un milió d’anys. S’han trobat a la zona coneguda com La Mina i estan molt ben conservades. També s’ha recuperat un elevat nombre de copròlits de hiena i entre les restes òssies de grans dimensions destaquen diversos grans fragments d’astes de cèrvids i un fèmur de rinoceront de la mateixa cronologia que les eines.

La bona conservació de les restes de sílex tallades permeten documentar les característiques tecnològiques dels primers conjunts arqueològics. El conjunt del Barranc de la Boella té un gran valor, per l’excepcionalitat d’aquest arxiu, entre la resta d’evidències disponibles a Euràsia d’aquest període tant remot de la història de la humanitat fora d’Àfrica.

Josep Vallverdú, codirector de l’excavació i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana), ha destacat que La Mina “conté un dels arxius més antics de l’evolució humana a Catalunya i a la península Ibèrica. I el més singular de tot és que no sabem encara quan acaba perquè a dia d’avui el seu potencial encara no és prou conegut”.

La conservació de les restes de fauna també és excepcional i de moment s’han definit fins a 4 estrats amb material paleontològic i arqueològic. Pel que fa a les restes desenterrades en aquesta campanya sobresurt la presència d’una diversitat important de tàxons (cèrvids, cavalls, bòvids, rinoceronts) que facilitaran una fonamentada interpretació paleoecològica dels ecosistemes fluvials i deltaics de la conca del Francolí. “Aquests tipus de coneixement són inèdits en les nostres contrades –ha afegit Josep Vallverdú- i són continguts singulars per a explicar l’evolució humana i dels ecosistemes en la història recent de la Terra”.

Enguany, després de 10 campanyes de treballs sota la direcció de l’IPHES, a La Mina s’ha instal·lat una marquesina que quedarà de forma permanent i contribuirà a la protecció del jaciment. Aquesta infraestructura ha estat impulsada per l’IPHES gràcies a les ajudes de l’Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, la campanya d’enguany ha implicat una canvi en la marea de treballar en el Barranc de la Boella. “En aquests primers anys, ens hem centrat molt en distints sondeigs per tal d’afinar en la seva antiguitat i en el nombre i característiques dels estrats fossilífers. En el sondeig de la Mina no sabem encara fins a quina profunditat en el temps geològic hi ha restes arqueològiques i paleontològiques. Un dels propers reptes és acabar aquest sondeig, al mateix temps que el comencem a excavar en gran superfície, en extensió”, explica Josep Vallverdú. “D’aquesta manera podrem començar a realitzar estudis més aprofundits en el coneixement dels ecosistemes de la conca del Francolí gràcies a un nombre més elevat de fòssils”, avança el mateix arqueòleg.

Per aquest motiu, la propera campanya precisarà d’un augment del nombre de participants en els treballs arqueològics, per tal de poder preparar la intervenció en gran extensió. Això suposarà també treure un important volum de sediments. Però, tal com ha passat a la cala 1, és probable que els estrats més recents continguin restes arqueològiques i paleontològiques i, per tant, hauran de ser documentades de la millor forma possible.

En aquest sentit, Vallverdú ha declarat: “aquesta campanya hem obert llistes de participació a graduats i postgraduats, per tal d’incloure el jaciment del Barranc de la Boella en l’àmbit acadèmic i universitari europeu, i esdevenir un jaciment escola els propers anys”.

Un projecte de recerca amb vocació universal

Les 10 campanyes d’excavació arqueològica del Barranc de la Boella han servit de forma notable per adquirir els coneixements bàsics sobre el seu valor patrimonial, científic i acadèmic. El grup d’investigació format en part per personal de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid - CSIC ha remarcat la singularitat del jaciment del Barranc de la Boella per explicar l’origen del poblament humà d'Euràsia. I és un arxiu singular de la paleoecologia de la conca del Francolí de fa més d'1 milió d’anys. “Per aquest motiu ja hem manifestat a l’administració local, regional i nacional l’oportunitat de construir un projecte de recerca amb vocació universal per conèixer la història natural de la humanitat que va viure a la Canonja durant aquests temps tant remots”.

Subvencions

Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica al Barranc de la Boella estan subvencionats per l’ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya (AGAUR “Social, cultural and biological evolution in the Lower and Middle Pleistocene (2014 SGR 899)”; i “Human Palaeoecology in the Plio-Pleistocene” 2014 SGR 901”) (Departament de Cultura: “Paleoambiental evolution and prehistoric settlement in the river basins of the Francolí, Gaià and Siurana and the streams around Tarragona” 2014/100574) i el Govern Central (MINECO /FEDER “Ecosocial behavior of the hominids of Atapuerca during the Quaternary IV” CGL2015-65387-C3-1-P).