Un equip dirigit per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa de l'11 de maig al 5 de juny una campanya d'excavació al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès) que se centra fonamentalment en el nivell 3 de la zona coneguda com La Mina, d’una cronologia de sobre un milió d'anys, on l'any passat ja es van iniciar uns primers treballs i on s'han trobat les evidències de l'ocupació humana més antiga de Catalunya.

En total, en aquesta campanya al Barranc de la Boella hi treballen 35 persones, sobretot alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a més d'estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), membres de l’IPHES i del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC).

L'arqueòleg de l'IPHES Josep Vallverdú, codirector de la intervenció al Barranc de la Boella juntament amb Pamira Saladié, arqueòloga del mateix centre de recerca, ha comentat: “Aquests dies continuarem les taques iniciades a la Mina l'any passat, on esperem desenterrar restes de fauna i eines de pedra de fa un milió d'anys”. Alhora ha remarcat: “El nivell 3 de la Mina pot ser considerat un dels arxius més antics amb presència humana a la península ibèrica”.

A més, s'iniciaran noves intervencions a la cala 1 del mateix Barranc de la Boella, amb la finalitat d'ampliar la informació obtinguda durant la campanya del 2007. “D'aquesta manera podrem desenvolupar la investigació sobre la continuïtat temporal de les primeres ocupacions humanes d'Europa abans i durant la transició del Plistocè inferior fins al Plistocè mig, fa entre 600.000 i 800.000 anys, una etapa molt poc documentada”, assenyala Vallverdú.

“En aquest període hi ha un buit pel que fa a la presència humana a Europa. Ni tan sols a Atapuerca n'hi ha de registrada. Per tant, el Barranc de la Boella pot aportar restes arqueològiques (industria i fauna) d'aquest interval que poden ser de gran interès científic”, assegura Josep Vallverdú que, per fer aquestes declaracions, es basa en els pocs indicis descoberts fa vuit anys al mateix indret. A més, la cala 1 és molt rica en restes de mamuts i ganivets de pedra. “En aquest nivell, però, hi aprofundirem en els pròxims anys”, puntualitza el mateix arqueòleg.

Alhora, Vallverdú ha manifestat que la nova obertura a la cala 1 és possible gràcies a la bona sintonia entre la propietat dels terrenys, l'Ajuntament de la Canonja i l'IPHES, en el camí per assolir l'excel·lència científica, “perquè aquest indret té un potencial científic i patrimonial molt elevat”, insisteix.

Mentrestant, un dels millor avals de la vàlua científica del Barranc de la Boella és la publicació dels resultats en les millors revistes en evolució humana. Actualment, estan acceptats i en curs de finalització un total de 4 articles d'impacte científic internacional, i encapçalats per membres de l'IPHES: un sobre microvertebrats, amb Ivan Lozano com a principal signant; un sobre tafonomia (Antonio Pineda i Palmira Saladié), un sobre industria lítica (Marina Mosquera), i un estudi interdisciplinar sobre l'aprofitament que van fer els homínids del mamut trobat durant la campanya del 2007 a la cala 1 (Mosquera i Saladié).