Escultor

• La Canonja 1895 – Tarragona 1968
• Concessió de fill il·lustre: 15 d’agost de 1980

L’obra escultòrica de Salvador Martorell manté la fidelitat al sentit perenne de l’art clàssic i sacrifica en certa mesura una sortida impetuosa cap a l’originalitat imprevista. És un exemple de constància en l’ofici, de recerca impertorbable i de superació permanent per tal d’assolir la creativitat més exquisida dins les formes turgents d’un bust, un tors o la figura gràcil del nu. És la línia noucentista de l’art a Tarragona.

Martorell practicà l’autoexili creatiu al llarg de la postguerra i es tancà al seu taller del Camí de l’àngel fins a la seva mort. Però des del 1914, en què es traslladà a Barcelona, amb la seva primera exposició, el 1917, a les Galeries laietanes, fins al 1934, que retornà a Tarragona per exercir de professor al recent creat Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona podem dir que aquesta fou la seva etapa més originalment creativa. Becat per la Diputació de Tarragona a París (1918-1919), la fortuna artística li començà a somriure amb la Medalla d0or concedida, el 1925, a l’Exposició internacional d’Arts Decoratives de París per l’obra Sortint del bany. Formà part de l’Associació d’Escultors juntament amb Enric Casanovas, Josep Dunyach, Josep Viladomat, Joan Rebull i Josep Granyer, entre d’altres. Experimentà l’art de l’orfebreria gràcies a l’amistat amb orfebres destacats com Jaume Mercadé i Ramon Sunyer. Durant el 1929 aconseguí la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de Barcelona per l’obra Cap de negre, una peça de reminiscències arcaiques gregues però amb una clara projecció de síntesi cap a algunes de les formulacions del cubisme.

Exposà a la galeria Dalmau, a la Sala Parés i al Cercle Artístic de Sant lluc. Una de les peces més característiques de la seva creativitat escultòrica la trobem en el seu Autoretrat (1930), on desenvolupà l’aspecte naturalista de la persona, deixant de banda altres elements del purisme formal. Durant la postguerra exerció de professor d’escultura a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona i la seva producció se cenyí als encàrrecs religiosos i altres d’embelliment d’algun espai públic municipal.

• Autor: Francesc Roig i Queralt. Escriptor i autor del catàleg general sobre l’escultor
• Publicat a: Roig i Queralt, Francesc. (2009). Salvador Martorell i Oller. A Personatges il·lustres del Baix Camp i del Tarragonès (pàg. 135). Els Hostalets de Pierola: a. AIAS.