Alcalde

• La Canonja, 1896 – 1989
• Concessió de fill il·lustre: 24 de febrer de 1983

Qui regiria el municipi de la Canonja durant l’etapa més crítica de la seva història va començar a treballar com a pagès després d’assistir a l’escola primària fins a l’edat de catorze anys. Com altres joves de la seva generació, va intentar franquejar el pas de la pagesia a un sector més lucratiu, el comerç de vins a Tarragona. Però la conjuntura econòmica no li va ser favorable i uns anys més tard es va veure obligat a retornar a l’activitat que havia deixat. Les seves inquietuds polítiques van sorgir durant els anys de comerciant, d’aquí que, contràriament al que aleshores era habitual, no es limitaren al reduït àmbit local. A la decisió d’afiliar-se a Acció Catalana Republicana, partit inexistent al poble i minoritari a la capital, hi contribuí el medi social que allí va conèixer. La seva personalitat moderada, equidistant enfront de les situacions extremes, encaixava amb la d’aquesta organització política. El lideratge polític de Josep Canadell començà el 1934, quan a les eleccions municipals de gener va ser elegit alcalde de la Canonja. La crisi d’octubre d’aquell mateix any i la proclamació de l’Estat Català, a la qual s’adherí, provocà la seva destitució. L’arribada al poder del Frente Popular (febrer del 1936) li suposà el retorn a l’alcaldia. Aquestes circumstàncies, així com la manca de lideratge d’esquerra al poble, van fer que uns mesos més tard, amb l’esclat de la Guerra Civil, es veiés impulsat a presidir el Comitè Antifeixista local, imposat pel triomf de la revolució a Catalunya.

La seva valerosa actitud al llarg del conflicte -afirmen els canongins d’ambdós costats- va fer que a la Canonja no hi hagués violència ni execucions. Per aquest motiu facilità que els perseguits es poguessin amagar, intercedí a favor dels detinguts i va frenar els grups d’exaltats que vien de fora amb afany repressiu. En aquesta tasca, Canadell no tingué en compte les tendències polítiques ni les rivalitats, encara existents, entre els dos bàndols locals. El seu suport institucional incloïa també aquells que el Comitè va considerar enemics de la causa. Però fins a quin punt s’identificava ell mateix amb la política que públicament es veia obligat a defensar? En alguns moments sembla estar fora del conflicte, situant-se en un contraposat doble pla: el seu càrrec (oficial), tot liderant un grup de poder revolucionari, i el de la seva acció (clandestina), d’esquena a aquest grup, tot ajudant a qui els seus perseguidors consideraven facciosos. En això es pot veure un cert paral·lelismes entre la manera de procedir del nostre alcalde i la de la Generalitat d’aleshores, quan en els primers mesos de terror van facilitar salconduits als perseguits. Sense oblidar que, salvant les distàncies, en tots dos casos es van córrer riscos i es va actuar davant una situació desbordada i una manca de poder real, la qual cosa fa encara més meritòries les seves actituds.

• Autor: Juan Borràs i Llop. Autor i investigador especialista sobre la Guerra Civil
• Publicat a: Borràs i Llop, Juan. (2009). Josep Canadell i Rongés. A Personatges il·lustres del Baix Camp i del Tarragonès (pàg. 135). Els Hostalets de Pierola: a. AIAS.