Violinista

• La Canonja, 1894 – Barcelona 1979
  
• Concessió de fill il·lustre: 15 d'agost de 1980

De ben jove seguí els impulsos musicals heretats del seu pare, trompeter i director de banda i professor. A l’edat de deu anys oferí el seu primer concert de violí a la sala Estela i quatre anys més tard viatjà cap a Brussel·les per tal de perfeccionar els seus estudis amb el mestre Criboom. Quan tenia vint anys, el 1914, viatjà a Londres amb uns refugiats belgues, i és a partir de llavors que la seva projecció musical agafà solidesa internacional. Creà el Quartet Brosa durant el 1925, amb gires per tot Europa i Amèrica. Dissolgué el grup el 1939 i al cap d’un any era convidat a Nova York per donar un concert com a solista. A partir d’aquell èxit comença una llarga trajectòria de concerts com a solista per tot el món. Exercí de professor de violí al reconegut centre Smith College de Northam als Estats Units i també fou nomenat mestre del Col·legi Reial de Londres. A Espanya participà al Festival Internacional de Música contemporània celebrat a Barcelona, l’abril de 1936, i durant la postguerra intervingué activament als Cursos de Música de Santiago de Compostel·la. [...] Com tots els grans mestres, Antoni Brosa tenia la seva manera particular de donar les classes, amb consells pràctics sobre tècnica i musicalitat. Eren lliçons originals que defugien en bona part les teories. Visqué quasi sempre a Londres, però passava temporades d’estiu a Tossa de Mar i a Salou, amb visites als seus familiars canongins i altres amics, com l’escultor Salvador Martorell o el poeta Joan Bertran i Barrufet. Realitzà també concerts juntament amb la seva germana, pianista, Rita Brosa. 

• Autor: Joan Tomàs i Martorell. Deixeble i primer violí a l’OBC
• Publicat a: Tomàs i Martorell, Joan. (2009). Antoni Brosa i Vives. A Personatges il·lustres del Baix Camp i del Tarragonès (pág. 133). Els Hostalets de Pierola: a. AIAS.