Fills il·lustres / Manuel Borràs i Ferré

Manuel Borràs i Ferré

Bisbe i màrtir

  • La Canonja, 1880 – Coll de Lilla, 1936
  • Concessió de fill il·lustre: 15 d'agost de 1980
  • Beatificació: 13 d'octubre de 2013

El dia 12 d’agost de 1936, un home va ser vilment occit a la carretera del coll de Lilla. El seu cos va ser deixat allí, abandonat i mig cremat, i fins avui encara no s’han localitzat les seves restes. Aquest home era bisbe i canongí. Víctima d’una guerra entre germans.

Batejat a la parròquia de Sant Sebastià el dia 12 de setembre de 1880, aviat sentí la vocació del presbiterat. Canonge i degà del capítol de la catedral de Tarragona, fou consagrat bisbe l’1 de juliol de 1934. L’amor i el bon record del novell bisbe amb la Canonja es manifestà set dies més tard, quan hi feu la seva primera visita pastoral. Nomenat bisbe auxiliar de Tarragona, la seva biografia estigué vinculada íntimament a la del cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer, arquebisbe titular de la seu tarragonina. El bisbe Manuel Borràs fou abans que tot un “eclesiàstic”, en el sentit més alt i noble de la paraula, això és, un home d’Església i un servidor fidel. Acompanyà sempre al cardenal Vidal i Barraquer, quan fou nomenat bisbe de Solsona, i després a Tarragona, primer com a vicari general i després com a bisbe auxiliar. Rigorós en el treball quotidià, fidel, abnegat i servicial.

La seva correspondència el revela com un home serè i amable, delicat i atent a les persones, assenyat i prudent. Estimà la seu catedralícia i l’arxidiòcesi amb un gran interès per les obres d’embelliment de la catedral. Mai feu política de partit. La seva humanitat revela la seva profunda vida espiritual, viscuda amb fidelitat i discreció, especialment durant els anys atzarosos que precediren l’estrall del 1936, refugiat primer a Poblet i després detingut i empresonat a Montblanc juntament amb el cardenal Vidal i Barraquer. Els seus dos destins se separaren després d’una abraçada fraternal. Al cardenal l’esperava l’exili dolorós, fins i tot l’oblit dels seus, un veritable martiri del cor. El bisbe Manuel Borràs assumí pacientment el martiri. El pensador Blaise Pascal va dir que “ell només prenia en consideració aquelles veritats per les quals els homes son capaços de donar la vida”. I aquesta veritat per al bisbe Borràs, com per als creients, és Crist.

  • Autor: Rafael Serra i Abellà. Rector de la parròquia de Sant Sebastià de la Canonja
  • Publicat a: Serra i Abellà, Rafael. (2009). Manuel Borràs i Ferré. A Personatges il·lustres del Baix Camp i del Tarragonès (pàg. 132). Els Hostalets de Pierola: a. AIAS.


El procés de beatificació del bisbe Manuel Borràs, juntament amb el de 146 eclesiàstics morts llavors a l'arxidiòcesi de Tarragona, s'incoà i el procés informatiu rebé el decret de validesa el 1992, continuant el seu curs. Tots plegats foren beatificats durant l’acte conegut com la Beatificació de Tarragona del 13 d'octubre de 2013.

L’any 2004, el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví va publicar la seva biografia amb el títol “Manuel Borràs i Ferré: una vida al servei de l’Església”, dels autors Manuel M. Fuentes Gasó i Francesc Roig i Queralt.