L'existència d'una parròquia al lloc de Masricart podria provar-se, si més no, a finals del segle XIII i el primer rector que coneixem d'aquest lloc és mossèn Joan de Gradu, el 9 de juliol de 1331.

             

El 29 de novembre de 1459, la universistat del lloc de Masricart, sol·licitava de l'arquebisbe Pere d'Urrea una llicència per a poder captar almoines per acabar la restauració de la seva església parroquial. Fou en aquesta ocasió que hom reconstruí l'església de Masricart donant-li l'aspecte de fortificació que encara conserva avui la seva façana, llevat de la porta i de l'ull de bou, que pertanyerien a reformes posteriors del segle XVI.

                

El document esmentat ens informa també que l'església del lloc de Masricart estava dedicada a la Mare de Déu d'Agost, que n'era la titular des de primitus et antiquitus. Ara bé, afirma que és vulgariter apellate et nominate Sancta Maria de la Sperança. Aquest nom sembla que aleshores era prou difós i consolidat perquè fos recollit.