"Ganivet" de sílex localitzat al Barranc de la Boella - IPHES

Localitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l’objectiu principal de la campanya d’excavació que des de l’1 de maig i fins al 3 de juny es desenvolupa al Barranc de la Boella, sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

En aquesta línia, els primers dies de treballs a la Cala 1, un dels jaciments on es treballa, s’han dedicat a treure els sediments que contenen ceràmiques d’època romana. A la Cala 2 s'han fet algunes troballes significatives d'eines de pedra i restes esquelètiques de grans mamífers, com, per exemple, copròlits de hienes i grans herbívors. A la Cala 1 s’han registrat també, sota el nivells amb restes romanes, un nombre important de restes prehistòriques de sílex tallades, que poden ser datades, de forma preliminar, entre fa 200.000 i 500.000 anys abans del present.

Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l'origen del poblament humà fora d'Àfrica són molt escasses en tota Euràsia. En aquest sentit, “el registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà, per les restes que s’hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d'anys eren molt reduïdes, de pocs individus”, ha destacat Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i codirector de l’excavació juntament amb Palmira Saladié, també arqueòloga d’aquest centre de recerca.

La intervenció d’aquest mes s’ha plantejat en forma de gran extensió, “perquè aquesta opció permet obtenir un nombre més important de fòssils que han de facilitar poder començar a comparar el Barranc de la Boella amb altres jaciments prehistòrics”, comenta Josep Vallverdú.

Més informació: iphes-noticies