La 20a campanya consecutiva d’excavacions al jaciment de la Canonja ha permès recuperar noves eines acheulianes i restes de rinoceront, entre altres troballes
Un equip de 50 persones ha participat en els treballs, desenvolupats durant el mes de setembre sota la direcció de Palmira Saladié i Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA

Entre el 7 i el 30 de setembre s’ha dut a terme una nova campanya d’excavacions al jaciment del Barranc de la Boella, sota la direcció de Palmira Saladié i Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA. Els treballs han permès ampliar el conjunt d’eines de pedra acheulianes d’aproximadament un milió d’anys d’antiguitat i recuperar noves restes de grans mamífers, entre les quals destaca una escàpula de rinoceront localitzada en associació amb dues grans peces de sílex tallades.
La campanya d’enguany, la vintena que es desenvolupa de manera consecutiva al jaciment, ha continuat aprofundint en el coneixement de les primeres ocupacions humanes del sud d’Europa i de la seva relació amb els grans animals que habitaven aquest territori durant el Plistocè inferior.

Eines de pedra d’un milió d’anys

Les excavacions s’han desenvolupat principalment a les localitats de la Mina i la Cala 1, on s’ha ampliat la col·lecció d’eines de pedra acheulianes del Barranc de la Boella. Aquest conjunt constitueix un registre especialment rellevant per estudiar les primeres dispersions humanes des d’Àfrica cap a Euràsia i l’arribada de la tecnologia acheuliana al continent.
A la Cala 1, una de les troballes més destacades ha estat una escàpula de rinoceront. La resta haurà de ser sotmesa ara a un procés acurat de restauració que permeti estudiar-ne amb detall la superfície i determinar la possible presència de modificacions tafonòmiques produïdes per l’activitat humana o per carnívors, especialment hienes.
La importància de la troballa rau també en el seu context arqueològic, ja que l’escàpula ha aparegut associada a dues grans peces de sílex tallades. Aquesta associació se suma a un registre arqueològic caracteritzat per la presència de restes de grans mamífers i eines de pedra, essencial per reconstruir les activitats desenvolupades pels grups humans que freqüentaven aquest entorn fa prop d’un milió d’anys.
Durant la campanya també s’han recuperat altres roques tallades, entre les quals destaca un còdol d’esquist quarsític que presenta nombroses marques i fractures produïdes per percussió.

Un registre excepcional de grans mamífers

El conjunt arqueopaleontològic del Barranc de la Boella conserva un registre especialment ric de grans mamífers del Plistocè inferior. Precisament aquest any s’ha publicat una síntesi paleontològica dedicada als proboscidis recuperats al jaciment, que integra estudis de paleontologia sistemàtica, restauració i conservació, restitució virtual i anàlisis isotòpiques i tafonòmiques.
L’estudi, publicat al volum 38, número 7, de la revista internacional Historical Biology, analitza les restes de mamut del Barranc de la Boella i les atribueix a una forma avançada de Mammuthus meridionalis. Les anàlisis isotòpiques del carboni dels ciments dentaris han permès, a més, caracteritzar un entorn ric en herbàcies en un context climàtic mediterrani.
L’estudi tafonòmic de les restes aporta també informació sobre la relació entre aquests grans animals i altres protagonistes d’aquell ecosistema. Les observacions realitzades sostenen la interpretació que tant els grups humans com les hienes van accedir a les carcasses dels proboscidis documentats al Barranc de la Boella.
La rellevància d’aquest conjunt ha estat reconeguda també per la mateixa revista: les defenses i els molars del mamut descobert al Barranc de la Boella l’any 2007 il·lustren la portada del número de Historical Biology en què s’ha publicat l’estudi.

Vint campanyes consecutives de recerca

La campanya de 2026 representa la vintena intervenció arqueològica consecutiva al Barranc de la Boella. Enguany hi han participat 50 persones distribuïdes en dos torns, en un projecte que combina la recerca científica amb la formació de noves generacions d’arqueòlegs i arqueòlogues.
Les excavacions constitueixen un espai de formació pràctica en arqueologia prehistòrica per a estudiants de grau i de màster, i afavoreixen l’intercanvi entre investigadors i estudiants de diferents universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.
Una part important de l’alumnat participant procedeix del màster interuniversitari en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (Erasmus Mundus), en el qual participen la Università degli Studi di Ferrara, que n’és la coordinadora; la Universitat Rovira i Virgili (URV); l’Instituto Politécnico de Tomar, de Portugal, i el Muséum National d’Histoire Naturelle, de França. La recerca al Barranc de la Boella compta també amb la participació i el suport científic de l’IPHES-CERCA i del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) de Madrid.

Finançament

La intervenció arqueològica al Barranc de la Boella s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les comarques tarragonines”, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha finançat la campanya (ARQ001SOLC-287-2025), juntament amb l’Ajuntament de la Canonja.