Telèfon d'atenció
Història de la Canonja
Conèixer la Canonja
En aquesta pàgina
Història de la Canonja
Situat sobre un petit turó del Camp de Tarragona, el municipi de la Canonja és fruit d’una trajectòria històrica llarga i singular, marcada per la vinculació amb la terra, el pes de les institucions eclesiàstiques i la voluntat persistent de la seva comunitat.
L’origen del nom es remunta a un mas propietat dels canonges de la catedral de Tarragona, que feien servir aquestes terres com a espai d’explotació agrícola i lloc de repòs. La primera referència documental coneguda data de l’any 1334, tot i que l’ocupació del territori és anterior. La seva situació estratègica, a prop de Tarragona i en una zona agrícola fèrtil, va afavorir el creixement progressiu del nucli.
La història de la Canonja està estretament vinculada a la del nucli veí de Masricart, amb indicis de poblament des de l’època romana i amb un castell documentat des del segle XII. Durant segles, ambdós nuclis, juntament amb altres territoris propers com la Boella, van formar part d’un entramat jurisdiccional complex conegut com el Territori de Tarragona, sota la influència de l’arquebisbat i d’altres senyories. Aquest període va estar marcat per episodis de guerres, conflictes i crisis demogràfiques, així com per fets com el saqueig pirata de 1408, que van deixar empremta en la vida local.
Malgrat les dificultats, el municipi va anar consolidant-se. Al segle XVIII es va iniciar la construcció de l’església parroquial (1750–1776), símbol d’una etapa de creixement i estabilitat. L’activitat agrícola va continuar essent el motor econòmic principal, configurant un paisatge i una manera de viure arrelats a la tradició pagesa.
L’any 1848, en el marc de la reorganització administrativa del segle XIX, la Canonja i Masricart es van fusionar en un sol municipi per tal de garantir-ne la viabilitat territorial i administrativa. Aquesta unió va reforçar la cohesió del conjunt i va marcar una nova etapa en la seva evolució institucional.
El segle XX va comportar transformacions profundes. El 1964, durant el règim franquista, la Canonja va ser annexada al municipi de Tarragona. Aquest fet va coincidir amb la implantació i expansió de la indústria petroquímica a l’entorn, que va generar canvis econòmics, socials i demogràfics significatius. Tot i la pèrdua de la independència administrativa, el sentiment d’identitat pròpia es va mantenir viu entre la població.
A partir de 1982, la Canonja va recuperar part de la seva autonomia com a entitat local menor i posteriorment com a entitat municipal descentralitzada. El desig de restablir el municipi propi va culminar en un procés iniciat formalment l’any 2004 i que va concloure el 15 d’abril de 2010, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació del nou municipi. El 30 d’octubre de 2010, la Canonja esdevenia oficialment municipi independent, amb una comissió gestora fins a la celebració de les primeres eleccions municipals el 2011.
Avui, la Canonja és un municipi dinàmic que combina el llegat històric amb la realitat contemporània. Hereva d’una tradició agrícola i d’un passat marcat per la influència eclesiàstica i els canvis administratius, manté viva la seva identitat i projecta el seu futur amb orgull, cohesió i esperit de comunitat.
La segregació pas a pas
A través de la seva història, la Canonja ens mostra, encara avui, els seu profund i constant sentiment de poble que li ha permès superar les nombroses vicissituds històriques i polítiques que ha hagut de viure especialment perquè fins l’any 1965 havia estat municipi independent.
La reclamació permanent de municipalitat no ha derivat exclusivament de la voluntat ciutadana dels mateixos canongins si més no, també, d’un clar posicionament favorable de les institucions públiques i socials més representatives de la Canonja i Tarragona.
S’ha recorregut un trajecte que no ha estat pas fàcil però gràcies a la voluntat del poble, la Canonja ha acabat convertint-se en el municipi número 947 de Catalunya.
Història sobre la segregació entre la Canonja i Tarragona
L’annexió del municipi de la Canonja a Tarragona es va aprovar per decret del 27 de juliol de 1964 i es feu efectiva l’1 de gener de l’any següent. En aquesta data comença un període gris, entre 1965 i 1975, de silenci administratiu i una progressiva pèrdua de personalitat municipal sota l’etiqueta de barri.
En el període de transició, 1975-1983, els moviments sindicals estaven a l’ordre del dia i proliferaren els col·lectius organitzats en defensa d’interessos comuns. Aquesta situació va provocar que el sentiment de poble canongí es refermés i s’organitzés a través d’un fort moviment associatiu.
Les primeres referències sobre una possible segregació de la Canonja, les trobem en el llibre d’actes de l’Associació de Veïns, l’any 1978, presidida per Llorenç Navarro. L’any següent, la comissió gestora de l’Associació va iniciar els tràmits i gestions amb l’Ajuntament de Tarragona per tal de resoldre l’expedient de sol·licitud de constituir la Canonja en Entitat Local Menor. Durant el 1980 la Generalitat de Catalunya opina tècnicament a favor de l’ELM. Finalment, l’any 1982 la Canonja es constitueix en Entitat Local Menor i a meitats de 1983 sorgeix el primer consistori, amb l’alcalde independent, Josep Canadell, elegit democràticament pels canongins.
Cap a finals de la dècada dels 80, es va activar un moviment ciutadà per tal d’aconseguir que el Padró Municipal d’habitants del municipi de Tarragona reconegués com a nascuts a la Canonja tots els habitants que van néixer amb anterioritat al 1964 i que figuraven registrats al Padró com a originaris de Tarragona. Finalment, s’aconsegueix, i el poble figura amb una codificació reconeguda com a entitat municipal descentralitzada.
L’any 1998 neix la Plataforma per la Municipalitat, integrada per un membre de cada partit polític amb representació a la Canonja i per diferents membres del col·lectiu veïnal, presidits per l’alcalde canongí, Roc Muñoz.
Any 2004, Tarragona i la Canonja volen la segregació. El ple de l’Ajuntament de Tarragona coincideix en què la independència de la Canonja representa la rectificació d’un greuge històric i el ple de l’entitat municipal descentralitzada aprova sol·licitar formalment a l’Ajuntament de Tarragona l’inici dels tràmits per a la segregació.
L’any 2005, es constitueix la comissió paritària amb membres tècnics i polítics dels dos Ajuntaments. A finals d’any, després de presentar un nou estudi econòmic prenent com a base L’àmbit territorial de l’Ajuntament de la Canonja, el barri de Bonavista i el sector industrial de la petroquímica, l’Ajuntament de la Canonja presenta una primera proposta de segregació.
Durant els anys 2006 i 2007, s’estableix l’àmbit territorial del nou municipi.
L’any 2008, la Comissió de Delimitació, tot i tenir en compte la peculiaritat i la singularitat històrica de la Canonja, informa desfavorablement sobre l’expedient. Considera que no existeixen nuclis territorialment diferenciats, un requisit per esdevenir municipi, atès que entre el nucli urbà de la Canonja i el nucli de Bonavista, que restaria al de Tarragona, existeix continuïtat territorial i d’edificacions i no hi ha, per tant, una franja classificada com a sòl urbanitzable d’una amblada mínima de 3.000 metres entre els nuclis més propers dels municipis resultants. Davant aquesta situació, la Comissió Jurídica Assessora també emet dictamen desfavorable i proposa cercar una solució singular a través d’una iniciativa legislativa.
L’any 2009 es denega la segregació d’una part del terme municipal de Tarragona per constituir un nou municipi amb la denominació de la Canonja. Instat per tots els grups del Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat elabora una llei específica que possibiliti la constitució de la Canonja com a municipi independent.
El 15 d’abril de 2010, el Parlament de Catalunya aprova per unanimitat el projecte de llei de creació del municipi de la Canonja.
El 30 d’octubre de 2010, la Canonja ja és oficialment un municipi. Se celebra l’acte de presa de possessió de la comissió gestora de la Canonja que ha de governar el municipi fins el final de la legislatura. Al ple extraordinari es nomenen també els vocals d’aquesta comissió que, per unanimitat, escullen a Roc Muñoz Martínez com a president. L’acte està presidit pel conseller de Governació i Administracions públiques, Jordi Ausàs, i per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
Enllaços d'interés
- © 2026 Ajuntament de la Canonja